Dijous passat em fan fer la sorpresa més gran del món. Però anem per parts i expliquem-ho des del principi...
Dijous al matí, després d'esmorzar, en Trepat em va dir: "Avui a les 18.30h a la porta de facultat. Puntual. És una sorpresa." Mmm... en vàries ocasions s'ha donat el cas que quan un dels dos diu "a les 18.30h a la porta de la facultat" després acabem anant al teatre perquè l'altre s'ha preocupat d'anar ben aviat a comprar entrades a meitat de preu.
"Avui a les 18.30h a la porta de facultat. Puntual."
Era dia 1 de Desembre i de sobte em vaig recordar que un dels nostres amics aquí a Boston, el Galleguinyo, feia anys aquell mateix dia. Aja! L'havia pillat al Trepat! Segur que anàvem a veure una obra de teatre amb el Galleguinyo per celebrar el seu aniversari. I tot sovint dèiem d'anar a veure un espectacle que es diu: Blue Man Group. T'he pillat Trepat! Així que tota listilla li deixo anar: "ho fas fatal Trepat. Ja sé què farem. Anem a veure Blue Man Group amb el Galleguinyo." En Trepat no va obrir la boca per dir que si ni que no, simplement que estigués preparada per una sorpresa i que com a tal no em diria res. Pobre... pensava jo. Ho fa fatal i li pillo totes les sorpreses...
Truco al Galleguinyo i el felicito, però no li dic res del teatre perquè en Trepat ha insistit que és una sorpresa i que el vol ser ell qui el faci venir amb alguna excusa. OK! Em limito a felicitar-lo. Un petit problema, ell té un mini plan a la tarda. Penjo i aviso al Trepat perquè el truqui com abans millor per fer-lo canviar d'idea perquè sinó ens quedarem solets amb 3 entrades. Ell m'assegura que ja ho arreglarà tot.
Treballa que treballaràs tot el dia a tot drap per enllestir a les 18.30h i fet!
18.30h a la porta de la Facultat. On són els nens? Ni rastre del cotxe del Galleguinyo ni del Trepat. Finalment, ens trobem amb el Trepat. Però sembla que el Galleguinyo s'unirà després a la festa.
Anem a sopar!!! Qdoba per no trencar amb la tradició. Uns tacos de pollastret per fer passar la gana i sortim disparats cap al metro. Línia Verda. Direcció: desconeguda, pistes: en Trepat obre la boca per dir "anem a un lloc Blue." (jajaja Blue Man Group Theater segur!).
Un moment... ens hem passat les parades dels teatres! mmm... potser no anem a veure Blue Man Group i anem a veure una altra obra que acaba aquest cap de setmana de la qual no tinc ni idea d'on es fa.
Què passa!? Canviem a la línia Blava! No hi ha massa cosa a la línia blava de metro. Pots anar a l'Aquari, els suburbis i a l'aeroport. Jeje Li començo a fer la conya al Trepat... T'imagines que ens ve a visitar algú? Qui ve? La Pocholita? jajaja Molaria, eh? I en Trepat sense dir ni mu... Em semblava estrany que el teatre estigués tan lluny, però tinc amics que han anat a veure teatre musical amateur a Boston i sense adonar-se'n van anar a petar a un suburbi on ni tansols arriba el metro. Potser és això, doncs. El Galleguinyo segur que ens espera a alguna parada per portar-nos i no ve en metro perquè havia de fer alguna altra cosa a la tarda. Claríssim!
COM?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿ En Trepat em fa baixar a l'aeroport! Jajajaja la broma de la visita obra pas a la broma de... portes el passaport? Anem a Broadway a veure l'obra! jajajaja Sortim al carrer i en Trepat comença a mirar els cotxes aparcats, els busos que et porten a els terminals... " Vale, Trepat! Para de dissimular perquè ho fas fatal. En sèrio. No vulguis fer-te l'interessant que ja sé que el Galleguinyo ens vindrà a buscar." Va ser dir això i el tio va i es puja a un dels busos que et porten a les terminals de l'aeroport. "Mare meva fins quan durarà la comèdia..."
Baixem a la terminal C i en Trepat comença a mirar els cotxes que passen per la terminal. "Està buscant el Galleguinyo" Penso tota innocent... Després d'uns minuts fora la terminal hi entrem. En Trepat em fa tot un tour per la terminal fingint mirar el vols. En aquest moment, em començo a posar tota trista perquè m'he començat a imaginar que guapo seria que vingués algú a Boston per sorpresa però com que això era impossible em feia ràbia pensar que aniria tota decebuda a veure Blue man Group. Quan en realitat és molt xulo. Però no és res comprat amb la visita inesperada d'algun conegut.
Tota racional segueixo la beta a en Trepat que em torna a treure fora la Terminal. A mi ja m'havia marejat prou i no sabia què coi feia en una Terminal de l'aeroport de Boston quan estàvem fent tard a l'obra de teatre... quin embolic!
I quan ja no podia més, tornem a entrar a la Terminal. En Trepat em porta a la zona d'arribades que a mi me la "repampimflava" en aquells moments i em diu: no veus ningú familiar per aquí? Em giro i el primer que veig és en Joan Casals enmig d'una multitud de passatgers d'un vol de JET BLUE amb procedència NY.
A partir d'aquest moment no recordo res de res. Només sé que vaig saltar sobre ell amb un crit al més pur estil Penelope Cruz: JOAAAAAAAAN! Factor desencadenant de llàgrimes a caudals incommensurables.
La sorpresa més gran del món... tot lo món sabia que en Joan venia a Boston des de feia ben bé 2 mesos però els pillastres s'ho havien treballat tan bé que per res del món m'ho hauria imaginat i és per això que s'ha convertit en la sorpresa més gran que mai m'hagin preparat.
Gràcies Joan i Trepi per tornar a fer veure la llum la pometa que duc dins!
Fudge, pomets-pometa-little apple...
No comments:
Post a Comment