Boston, MA. 23ºC
Avui és l'aniversari del Dani, el meu germà. Acabo de trucar a casa i com era d'esperar... gran celebració a Coma-ruga. Les cel.lebracions a Coma-ruga funcionen així: un es lleva al matí (diguem les 12 del migdia) i després de menjar alguna coseta... cap a la platja. Tothom es torra al sol fins ben bé les 3 de la tarda. Excepte els mestres de cerimònies (els arguinyanos de la família: el tiet Josep, La mare i la Tieta Nuri) o el sereno del barri que no baixa mai a la platja perquè vetlla per la seguretat de les tumbones de la terrassa mentre llegeix el diari. Aquest vindria a ser en Ramon.
Per treure's la sorra de la platja són tan bones les dutxes fredes al jardí dels tiets o una capbussada a la piscina amb els nens de la casa (Dani, Arantxa, Uri!!!, la Jana ...). Tot plegat no pot durar massa perquè entre les 3.30 i no més tard de els 3.45 es comença el vermut. Un bé de Déu de vermut amb patatetes, olives farcides, anxoves, escopinyes, cacauets... el que hi hagi per la casa! Tot ben acompanyat amb begudes ben fredes per fer baixar la calorada de la platja.
Un cop ben tips, A TAULA!!! El mestre de cerimònies, en aquest cas, la Mª Rosa treu una paella que fa caure de cul o una safata amb els ja més que mítics macarrons gratinats. Tothom menja i xerra pels descosits fins que els exiliats de la familia truquen per felicitar l'aniversari. En aquest cas, la que us escriu ara mateix. O "nena bondadosa2" perquè la original o "nena bondadosa", l'Eli, va ser la primera exiliada de la família que trucava per felicitar les festes. Aquest cop però tota la família estava reunida i la única que faltava era jo... I el més graciós, que ara n'hi ha u més a la família: el SAMBA! un gos amb cara de Gremblin que la Jana ha acollit. Un gos dormilega amb principis d'asma. Vaja un pom de virtuts que de ben segur ja es deu sentir un més de la família. Aprofita bicho!
Quina tonteria sentir que les coses que has fet durant tants anys i que ni te n'adonaves de com eren, de sobte quan ets lluny et venen a la memòria amb tan detall que et fa posar una mica trist perquè no pots ser allí. Fa riure perquè quan ho feies per inèrcia ni tansols li donaves tanta importància.
Potser aquesta estada a les afores encara m'està ensenyant moltes més coses de les que em pensava... que maco poder recordar-vos i dibuxar un somriure. US ANYORO FAMILIY!!! I a tu samba... no tinc el plaer però tranquil que d'aquí no res ens veurem cara a cara!
Felicitats Dani!
Pometa
Avui és l'aniversari del Dani, el meu germà. Acabo de trucar a casa i com era d'esperar... gran celebració a Coma-ruga. Les cel.lebracions a Coma-ruga funcionen així: un es lleva al matí (diguem les 12 del migdia) i després de menjar alguna coseta... cap a la platja. Tothom es torra al sol fins ben bé les 3 de la tarda. Excepte els mestres de cerimònies (els arguinyanos de la família: el tiet Josep, La mare i la Tieta Nuri) o el sereno del barri que no baixa mai a la platja perquè vetlla per la seguretat de les tumbones de la terrassa mentre llegeix el diari. Aquest vindria a ser en Ramon.
Per treure's la sorra de la platja són tan bones les dutxes fredes al jardí dels tiets o una capbussada a la piscina amb els nens de la casa (Dani, Arantxa, Uri!!!, la Jana ...). Tot plegat no pot durar massa perquè entre les 3.30 i no més tard de els 3.45 es comença el vermut. Un bé de Déu de vermut amb patatetes, olives farcides, anxoves, escopinyes, cacauets... el que hi hagi per la casa! Tot ben acompanyat amb begudes ben fredes per fer baixar la calorada de la platja.
Un cop ben tips, A TAULA!!! El mestre de cerimònies, en aquest cas, la Mª Rosa treu una paella que fa caure de cul o una safata amb els ja més que mítics macarrons gratinats. Tothom menja i xerra pels descosits fins que els exiliats de la familia truquen per felicitar l'aniversari. En aquest cas, la que us escriu ara mateix. O "nena bondadosa2" perquè la original o "nena bondadosa", l'Eli, va ser la primera exiliada de la família que trucava per felicitar les festes. Aquest cop però tota la família estava reunida i la única que faltava era jo... I el més graciós, que ara n'hi ha u més a la família: el SAMBA! un gos amb cara de Gremblin que la Jana ha acollit. Un gos dormilega amb principis d'asma. Vaja un pom de virtuts que de ben segur ja es deu sentir un més de la família. Aprofita bicho!
Quina tonteria sentir que les coses que has fet durant tants anys i que ni te n'adonaves de com eren, de sobte quan ets lluny et venen a la memòria amb tan detall que et fa posar una mica trist perquè no pots ser allí. Fa riure perquè quan ho feies per inèrcia ni tansols li donaves tanta importància.
Potser aquesta estada a les afores encara m'està ensenyant moltes més coses de les que em pensava... que maco poder recordar-vos i dibuxar un somriure. US ANYORO FAMILIY!!! I a tu samba... no tinc el plaer però tranquil que d'aquí no res ens veurem cara a cara!
Felicitats Dani!
Pometa
No comments:
Post a Comment