i Harvard... també! Senyors i senyores, no podia passar tan de temps als USA sense liar-me (com diu la MªRosa) amb alguna cosa teatrera. El primer intent va ser unes classes privades de cant que per manca de temps lliure per practicar a casa es van acabar ràpid. Després, va venir el cor de Gospel del qual en tinc un molt bon record i crec que ha estat una experiència única. Però els que em coneixeu una mica... ja sabeu què és el que em va a mi... Doncs ho he trobat!
Mentre la gent es gasta una millonada en cursos de teatre, cant i tot una mica... jo he descobert la meravellosa Harvard Extension School. Bàsicament, és la universitat per aquells que ja tenen un títol universitari, però en aquest cas no et demanen nota per entrar. Només necessites la friolera de $800.00/semestre per poder-ho pagar. PERÒ, essent treballador de Harvard un dels beneficis més valorats pels treballadors a l'hora de triar feina és que Harvard et paga les despeses de matrícula. VISCA HARVARD!!! De manera que, en 2-3 anys, pots acabar un master a Harvard sense haver pagat practicament ni un duro. Fan màsters en diversos camps i si no estàs interessat en un diploma pots només matricular-te dels cursos que t'interessin. També fan idiomes. De moment, res de Català però em plau anunciar-vos que la Julie està progressant molt amb el seu castellà i també amb la seva cuina catalana (el Galleguiño li va regalar un llibre de cuina catalana!).
Espero que no tingueu en ment que m'he apuntat a fer un master en ciències biològiques ni res que s'hi assembli perque tindreu una gran decepció. La nena ha triat... Creating Cabaret Theater: Storytelling Through Song. Ja us aniré explicant com funciona tot. Em recorda molt als començaments de somnhi quan ens trobàvem per triar cançons per al final posar-les totes juntes amb un petit fil argumental. Doncs d'això es tracta.
Dimarts vinent he de portar una cançó que expliqui alguna història en primera o tercera persona amb la qual em senti còmode. Així la Pamela Murray ens clitxarà i sabrà com col.locar-nos a l'espectacle de manera que poguem donar el millor de nosaltres mateixos...
Durant les 2 primeres setmanes ens dedicarem a buscar tot el set de cançons per l'espectacle final.
La primera meitat del curs la dedicarem a treballar les cançons individuals des de diferents punts de vista amb l'orientació de la professora i el work in progress de la classe.
La segona meitat del curs la dedicarem a posar en escena el petit muntatge que presentarem a mitjans de maig.
De tant en tant es podran demanar hores particulars amb el pianista per treballar aspectes tècnics de les cançons.
I com a material avaluable he deportar un diari personal de l'experiència i presentar-lo a final de curs.
wooooooooow I'm so excited!!!!
Problema... ENCARA NO TINC LA MEVA CANÇO PER DIMARTS!!! I encara molt menys la de l'espectacle!
Obro ara mateix una llista de suggerències. Quin musical us molaria? I en especial sa pometa podria treballar aquella cançó... CAROL TRANQUIL.LA QUE NO SERà Maybe this time.
Moltes gràcies!
Fudge, Harvard is a cabaret?!?!
2 comments:
Pomets no saps com ha alegrat la vida veure aquest post teu! Resulta que això del diari personal de l'aprenentatge per avaluar l'alumnat és un sistema que faig servir a les meves classes... I no al final sinó cada tres setmanes. Els alumnes me'l presenten i jo els el torno a la classe següent, no només corregit sinó amb una resposta personal més llarga, sovint, que no pas el que ells i elles em lliuren. Sóc l'únc prof que ho fa... I em diuen que sóc una cosa rara... I sóc blasmat per il·lús!
Ara ja podré dir que he intuït Harvard avant la lettre! O bé que estic en línia amb el que es fa als postgraus de Harvard!
Gràcies, pomets, he pujat molt en la meva autoestima professional!
Topi
Ei, jo proposo pel teu repertori "and all that jazz" del musical Chicago. Jo, com que sóc una mica bollicao encara, només he vist la peli que van fer fa pocs anys, però la banda sonora em va agradar molt!!!
Apa, records des de Barcelona!!!
Bernat
Post a Comment