Avui m'he fet molt de mal mal. He cridat, he plorat com un muffin/magdalena i he anat al metge escortada pels meus dos àngels de la guarda a Boston (Lo Galleguiño i en Trepat). Trobo que una imatge val més que mil paraules i això vindria a explicar el que ha passat: (cal imaginar una força tal que fa petar el turmell i imediatament et fa caure a terra)
Auch! Encara tremolo recordant-ho... el diagnòstic després de 4 hores esperant... Cap, però això si, el peu ben immobilitzat i dues crosses últim model. Hauré d'esperar a dilluns per tenir la opinió d'un metge, metge. Avui tot eren infermeres que no s'atrevien a donar cap resultat clar. No sembla que hi hagi res trencat i els lligaments segueixent fent la seva funció, però esperarem a tenir l'opinió d'un expert. Fins aleshores, anti-inflamatoris, cama aixecada i res de posar el peu a terra.I com ha passat tot plegat...? En Treps ha arribat a casa i jo l'he volgut rebre amb la meva característica efusivitat... potser massa... però deixem que les imatges parlin per elles mateixes.
(per assegurar l'anonimat de les part involucrades en l'incident m'he pres la llicència de cobrir-los les cares...)
Fudge, sóc un tabalot...
5 comments:
que quedi clar que jo sóc el que no vola, però que tinc la cara tan dura que li he partit el peu a la futge...
Aquestes bogeries a aquestes edats ja no perdonen.... :P
Cuida't molt!
Ostres, m'agraden els vostres modelets,... on els heu trobat??
millora't i en quan tinguis el diagnostic del metge, metge digue'ns algo...
Tantes classes de Lindy per cagar-la a la primera tripel-volteret-with-soft-landing?
Va-home-va, des que no neva a Boston ja no sabeu com distreure-us!
Molts ànims i molts records!
Mis primeros pasitos Chispas!
Avui he posat el peu a terra i ja camino! La nenaaaaaaaaaaaaaaa... i això que en farà 27!
Gràcies pels ànims!
pomets
Post a Comment