Musicals, Musicals!!! (o visita de la Cris als USA) II

Boston, MA. 9.1ºC

... més musicals!!!

Divendres: Corre! Corre! Acabem tots els experiments a temps per agafar el bus de les 3p.m. 6h! Quan en teoria el China Bus triga entre 4-5h. Amb una hora més ens plantem a Barna amb avió. Quin horror. Però no es pot demanar més el cap de setmana de “Columbus Day”. Amb 3 dies per davant tothom es mou per fer unes mini vacances abans que arribi el mal temps. Divendres, 0 musicals. Potser per això el dia era gris i va començar a ploure. Arribem a la mansió Q.Ruiz al “Barrio”, Spanish Harlem de Manhatan. El Quil.li ens rep amb els braços oberts i estem ansiosos per conèixer el seu company de pis, el “Yusuf” (Un Kuwaití que sospitem que és de la reialesa).

Dissabte: La pluja de divendres no anava en conya. Tot el dissabte va ser un diluvi. El matí el vam salvar passejant-nos pel Metropolitan Museum i per la tarda... per sort teníem preparats dos musicals. Tercer Musical: Forbidden Broadway. Una paròdia de totes les obres musicals que actualment estan a escena per Broadway.


Divertit però suposo que hauria estat molt millor veure’l l’últim dia així hauríem pillat el 100% de les bromes. Ens passem mitja obra tremolant perquè estem tots xops. Busquem aixopluc a un “Typical American Restaurant”, Benningams! Jajaja encara riem de la meva pobra actuació davant una Completa Beacon-Cheese Burger. Impossible d’acabar. Quart Musical: The Great American trailer Park Musical. La perla del viatge. Un musical molt fresc que transcorre a un suburbi de caravanes a Florida. Un cop vam superar la dificultat de l’accent del sud vam riure molt! I la música també està força bé. Sortim del teatre i el diluvi segueix... busquem aixopluc altre cop, però aquest vegada a la cafeteria de l’Al Pachino. Un senyor italià regentava un petit cafè a la 8è avinguda i la veritat és que parlava tan pausadament i amb aquell accent italià que feia por, semblava el Padrino!!!

Diumenge: La pluja ha fet una petita pausa i aprofitem per passejar per la ciutat. Ei! No tenim entrades per la nit!!!! Ens plantem al Tiketies, zona preferida de la Cris a NY. On també pot aconseguir entrades al 50% de descompte! Però no és venen entrades per les matinees així que ens llancem a l’aventura i ens plantem davant el teatre de Avenue Q, un musical de teleñecos per adults. Agafem les últimes entrades a un preu no gens raonable, però què coi! Això és NY i “el dinero, el dinero hay que ganarlo. Pero luego, luego hay que saber gastarlo!”. Ja tranquils tenint les entrades a la butxaca ens passegem per la ciutat i ens trobem amb una desfilada bàsicament formada per estats sud americans tot celebrant el Columbus Day. I encara ens queda temps per colar-nos a una botiga de patchwork on adquireixo unes teles estupendes (estic pensant a fer una manteta perquè el piano no s’ompli de pols... activitats “in door”, sempre pensant en l’hivern!!!) .Cinquè Musical: Five Course Love. D’aquest no en vull ni fer comentari. Passem al Sisè musical: Avenue Q!!!!! Fantààààààààstic! Com mola veure Muppets dient barbaritats però que en boca seva no sonen ni tan malament ni tan políticament incorrectes. No vaig parar de riure en tota l’obra.


Tan ens va agradar que també hem comprat el CD i partitures. Cançons emblemàtiques: “It sucks to be me”, “The Internet is for porn”, “Everyone is a little bit Racist”, “ If you were gay” i “You can be as loud as the Hell You want when you are making love”. Us podeu imaginar telenyecos cantant això. Impressionant.

Dilluns: Para de ploure, però encara portem els paraigües perquè mai se sap. Passejada pel Soho on per fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiií trobo uns pantalons texans que em vagin bé! A la bossa! Ueeee! És un barri molt xulo i em pregunto com és que no hi havíem anat abans. És on hi ha les botigues més “cool”. I fins i tot vam trobar la botiga Camper amb explicació i tot de l’origen de les sabates, parlant del català... interessant. Vam dinar al barri italià on vam presenciar com l’amo del restaurant cridava a “grito pelao” a uns clients que protestaven perquè els havien cobrat $2 de més. Com són de xulos els italians de NY! Després del dinar vam tornar al barri xinès i vam agafar el China Bus cap a casa altra cop. (Quina gràcia, he dit “casa” a Boston!!!)

Mentrestant, la Cris es queda a NY fent de les seves mentre nosaltres currem, altre cop. Altres musicals que la nena va veure (atenció que no es va tallar ni un pèl): Altar Boys, Wicked, Spelling Bee, The Lion King, Dirty Rotenblablabla... no recordo el nom... i amb aquest en sumem 11.

I el dotzè... a Boston! Dissabte, en un atac de musicalitis correm sota la pluja per trobar entrades. L’únic que aconseguim, The Boy Friend. Un musical ambientat als anys 20 a Nice que va ser estrenat fa 2000 anys per la Julie Andrews (Ella era un nena de 19 anys!). Julie Andrews va decidir posar-la a escena altre cop sota la seva direcció. Perquè? Nosaltres també ens ho preguntem. Poc fresca relíquia de l’origen dels musicals.

I aquí s’acaba la narració de Musicals o la visita de la Cris als USA. Ha estat divertit i esperem que tornis per veure els de la temporada vinent!!!!

Fudge, amb mono de musicals! Cris tornaaaaaaaaaaaaaaaaaaa...