Han passat tres setmanes des que em vaig matricular i demà serà el tercer assaig al cor. Després de veure les fotos a internet m’esperava trobar un cor de 30 persones de les quals sols ¼ part serien caucasians (siguem políticament correctes). Però només arribar a l’assaig ja em vaig adonar que les coses no anaven així. Per començar, som un grup més reduït. I reduït vol dir 13, però de moment només he vist la cara a 9 dels 13 membres. L’any passat eren uns 30 però aquest any han canviat el director perquè el passat no els agradava gaire i ara comencen de nou. Potser després de Nadal se’ns anima algú més. Qui sap potser lio en Trepps i tot.
Fitxa tècnica del Cor:
Mitjana d’edat: 40-50 anys. Menys Jo i una altra noia que estem entre els 25-30.
Ètnies: Afroamericans: 4 (comptant el director). Caucasians: 5. Curiós, eh? Però si t’hi pares a pensar, els afro americans que volen cantar gospel no tenen perquè anar al New England Conservatory i pagar per cantar. Només han d’anar a l’església més propera i fer-ho. Suposo que és per això que hi ha un percentatge més elevat de caucasians que d’afro americans en aquest cas.
Nocions de llenguatge Musical: 4/9 (Comptant el director). Però tot i això el cor funciona molt é perquè tothom es porta la seva gravadora i a l’assaig següent tothom se sap la seva veu i les lletres. A part, tot estan dotats d’una rapidesa mental impressionant i retenen les melodies molt ràpidament.
Master Powers de la improvisació: 8/9 (la que falla sóc jo...)
Il.lusió: infinita per part de tots.
Espiritualitat: Això no m’ho esperava... Primera sorpresa: comencem. Tots de peu. (Ara escalfarem una mica, estirarem muscles... pensava jo...) Doncs, no. Ens agafem tots de les mans fent un cercle i algú del grup comença a donar les gràcies per haver-nos reunit tots per poder cantar al senyor. Per donar-nos força al final del dia per anar fins al New England Conservatory i cantar. El primer dia em va sobtar, però el segon me’ls vaig escoltar més i trobo que és una manera ben maca de començar. Donant les gràcies. A més, sobretot els afro americans, tenen molta “labia” i fan una pregària d’acció de gràcies molt maca. Emociona sentir-los. I quan s’acaba l’assaig, sant tornem-hi! Ens agafem de les mans i tornem a donar gràcies. Però el més curiós és que la gent té peticions per ells, familiars, amics, amics d’amics, companys de feina que estan passant moments durs als quals els aniran molt bé les nostres pregàries. Tot plegat sona molt més mísitc del que és en realitat: una manera ben sincera i espontània de donar les gràcies per coses ben senzilles que molts cops ja donem per assumides.
Cançons: Joyful Lord, Haleluyah (Versió Gospel de L’Aleluya de Händel), Never alone, Knock and the door will be opened... i seguirem ampliant.
De moment, sona molt bé tot el que anem fent. Un cop ens sapiguem totes les peces anirem netejant i potser d’aquí poc comencem a fer algun concert. A part, també ens podem apuntar al Milenium Gospel Choir. Un cor amb moltissima gent format per membres de totes les corals de gospel que hi ha per l’àrea de Boston. Amb aquest cor es preparen cançons pel Jubilee que és el Febrer. Anirem informant de les novetats respecte al cor.
Fudge, demà no podré anar a l’assaig perquè... ARRIBA LA CRISTINA CORDERO DE VISITA ALS USA!!!! UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!! Broadway be ready!
No comments:
Post a Comment