En forma

Boston, MA. 11ºC

No volia dir res fins estar segura que aquest no era un fet aillat. M'estic posant en forma. Sí, senyors. En forma perquè és patètic esbufagar tot el trajecte de casa a la feina després de correr per agafar el bus. Patètic.

Sabent que la meva froça de voluntat brilla per la seva absència, m'he triat una parella d'exercising bastant estupenda. La Julie. (Quan es té un company per fer esport no hi ha manera d'escapar-se quan la mandra et posseeix.) Exercising is good! A la Loca de la Julie li va de conya perquè vol còrrer la meitat de la marató de Colorado aquesta primavera. Així que més li convé treballar si no vol tirar-se tres anys per acabar-la.

El pla per posar-se en forma (traduït vindria a ser, pla per fer desaparèixer panxetes) consta de dues parts: una caminadeta a paso ligero-jogging-running per l'Arboretum o el Jamaica Pond seguit d'una sessió d'abdominals o yoga. Depenent del dia. La part d'exercici a casa la fem amb uns videos bastant tronxants. Crec que fem més força del que acabem rient que no pas dels abdominals que fem. Són uns videos dels anys 80 molt autèntics.

Vegades que hem fet exercici: 2 dies en 3 setmanes, però la cosa promet.

El primer cap de setmana vam fer els abdominals a casa nostre perquè encara no hi havia el Linhong i vam poder expulsar deliveradament en Trepat de casa. Com si fos un gran Hermano! TREPAT, DEBE ABANDONAR LA CASA. Perquè l'última cosa que vols és que tothom et vegi fent el panoli mentre intentes fer, amb la màxima dignitat possible, els teus abdominals...

Aquesta setmana, però, el Linhong ja ha arribat i no ens hem vist en pit de fer-ho en presència seva. Així que ho hem fet a ca la Julie. Amb tanta mala sort que hem hagut de parar i còrrer depressa a la farmàcia a buscar uns potents antihistamínics perquè he tingut una reacció alèrgica bastant forta als gats de la Julie. El nas no parava de rajar, els ulls plorosos, vermells i inflats, em costava i feiia un sorooll estrany al respirar. També m'han aparegut a l'esquena tot de taques vermelles que picaven un munt. Per sort, la reina de les alèrgies sabia què donar-me i en pendre'm la medicina i fer una dutxeta per eliminar les restes de pèl de gat m'he trobat molt millor. L'únic problema és que m'ha començat a agafar una soneta que m'he clapat al metro quan anavem al teatre amb el Trepat. Que per cert!!!!! Avui s'ha comprat un trombó nou i està més content que un nen amb sabates noves.

Objectiu: poder còrrer sense tenir la certesa de morir si faig 4 passos més. I fer prous abdominals per eliminar la mini panxona que cada cop vol agafar més protagonisme. Fora panxes! Amunt els abdominals!

bfffff, esperem que duri aquesta passió per l'esport...

Fudge, els antihistaminics van molt bé però et deixen grogui-grogui... bona nit...