Boston, MA. 0ºC
Diumenge passat vam fer un concert amb el New England Conservatory Gospel Choir (NECGC). Era una cantada per una obra benèfica. Un grup de Boston anomenat Project o alguna cosa semblant. Un cop l'any preparen un "brunch" (esmorzar-dinar) per recollir diners. Aquesta organització es dedica a buscar allotjament pels qui ho tenen més difícil a Boston i també els ajuden a preparar-se per poder accedir a millors feines.
Dit això, ens vam plantar diumenge a les 10.45 a.m. a un dels hotels més luxoso de Boston davant de Copley (una plaça bastant coneguda de Boston). Pels cantaires, 3 cors presents, ens havien preparat un esmorzar. Obviament, tot infestat de gluten. Sort que havia esmorzat a casa. La cantada pel NEC estava programada a les 12.30 p.m. Així que alguns van anar apareixent més tard perquè tenien altres compromisos. Però anàven arribant...
Davant nostre un grup de 100 noietes acabades d'entrar a la universitat esperaven totes emocionades les ordres de la seva directora. Americana, americana com poques. Els va fer un discurs de sortida per anar a cantar que l'hauria d'haver grabat per futurs musicals de somnhi! jajaja Us encantaria!
QUIN ESTRESSSSSSS!!!! Les noietes virginals estan cantant i el nostre director el Donell encara no ha arribat! No podem cantar sense ell perquè simplement som un desastre i a més ell ens acompanya amb el piano. La dona que organitzava el percal va venir diverses vegades a preguntar i al final els va deixar anar "mmm, potser haureu de sortir a cantar sense ell! jeje" Je-je??? Que mona i educada ho va dir... però cantar sols... NI HABLAR! El trucàvem al mòbil ni no contestava. No hi havia manera i les noietes tot just sortien de cantar.
Per sort, el grup que cantava després de nosaltres va ser accedir a cantar primer i així donar temps a en Donell perquè arribés. Quin patir! I quan estven cantant la última cançó... va i arriba!!! Mare meva quin patir! Aixó només passa en aquest cor de veritat!
Vam sortir a cantar i vam arrassar com uns campions. Vam fer aixecar tot el públic de les seves cadires i picar de mans com uns locos! Cos auqe no havia passat amb els altres grups... jeje total que miraculosament, si si miraculosament ens en vam sortir perquè a jutjar pels assajos i tal i com anava el matí no hauria donat ni un duro per aquella actuació.
Com a record d'aquell dia tenim la foto oficial del grup. Sembla la foto reial que fan els Borbons per Nadal. fa molta gràcia. A una del grup li va donar per posar-nos ben col.locadets. Quin horror de foto...
Pomets, encantada de fer moure el cuerpo serrano del nostre benvolgut alcade Thomas Menino... quin poc sentit del rítme!
Diumenge passat vam fer un concert amb el New England Conservatory Gospel Choir (NECGC). Era una cantada per una obra benèfica. Un grup de Boston anomenat Project o alguna cosa semblant. Un cop l'any preparen un "brunch" (esmorzar-dinar) per recollir diners. Aquesta organització es dedica a buscar allotjament pels qui ho tenen més difícil a Boston i també els ajuden a preparar-se per poder accedir a millors feines.
Dit això, ens vam plantar diumenge a les 10.45 a.m. a un dels hotels més luxoso de Boston davant de Copley (una plaça bastant coneguda de Boston). Pels cantaires, 3 cors presents, ens havien preparat un esmorzar. Obviament, tot infestat de gluten. Sort que havia esmorzat a casa. La cantada pel NEC estava programada a les 12.30 p.m. Així que alguns van anar apareixent més tard perquè tenien altres compromisos. Però anàven arribant...
Davant nostre un grup de 100 noietes acabades d'entrar a la universitat esperaven totes emocionades les ordres de la seva directora. Americana, americana com poques. Els va fer un discurs de sortida per anar a cantar que l'hauria d'haver grabat per futurs musicals de somnhi! jajaja Us encantaria!
QUIN ESTRESSSSSSS!!!! Les noietes virginals estan cantant i el nostre director el Donell encara no ha arribat! No podem cantar sense ell perquè simplement som un desastre i a més ell ens acompanya amb el piano. La dona que organitzava el percal va venir diverses vegades a preguntar i al final els va deixar anar "mmm, potser haureu de sortir a cantar sense ell! jeje" Je-je??? Que mona i educada ho va dir... però cantar sols... NI HABLAR! El trucàvem al mòbil ni no contestava. No hi havia manera i les noietes tot just sortien de cantar.
Per sort, el grup que cantava després de nosaltres va ser accedir a cantar primer i així donar temps a en Donell perquè arribés. Quin patir! I quan estven cantant la última cançó... va i arriba!!! Mare meva quin patir! Aixó només passa en aquest cor de veritat!
Vam sortir a cantar i vam arrassar com uns campions. Vam fer aixecar tot el públic de les seves cadires i picar de mans com uns locos! Cos auqe no havia passat amb els altres grups... jeje total que miraculosament, si si miraculosament ens en vam sortir perquè a jutjar pels assajos i tal i com anava el matí no hauria donat ni un duro per aquella actuació.
Com a record d'aquell dia tenim la foto oficial del grup. Sembla la foto reial que fan els Borbons per Nadal. fa molta gràcia. A una del grup li va donar per posar-nos ben col.locadets. Quin horror de foto...
Pomets, encantada de fer moure el cuerpo serrano del nostre benvolgut alcade Thomas Menino... quin poc sentit del rítme!
No comments:
Post a Comment