Un més a la família

Boston, MA. 11.5ºC

Ja tenim Pianooooooooooo!!!
I la casa es va omplint, d’instruments, claro está.

Feia dies que ens anàvem mirant, dissimuladament, pianos i com qui no vol la cosa, després d’un intensiu estudi de mercat, ens hem llençat a l’aventura. Primer vam mirar pianos digitals Yamaha, després Casio. Internet, botigues... i finalment, vam trobar el que buscàvem: un piano digital amb sensibilitat al tacte. El més semblant a tocar un piano de veritat però digital. El piano, òbviament, entra dins el grup “activitats in-door” que practicarem durant l’hivern.

El piano ja el tenim a casa. Però vam muntar un petit percal per portar-lo des la botiga. Per sort, la Julie, la meva Directora d’Administració preferida (Hellooooooooooo Crazy lady!) va accedir a ajudar-nos en aquesta aventurilla. La Julie, una joveneta de Kansas City, és de les persones per les quals ha valgut la pena venir a Boston. Si tens sort de creuar-te-la durant el dia per la facultat sempre t'acaba fent riure d'una manera o altre. Suposo que és de les poques persones que estan tan o més boges que jo dins la facultat, per això m'encanta. I a part de la seva encantadora bogeria, és l'eficència en persona. Ho sap tot aquesta dona!

Seguim... Ja ens teniu als tres al cotxe vermell de la Julie de camí a la botiga de música. Un cop allí, intentem que ens arreglin una mica el preu perquè... què coi! Som a Amèrica i les coses es fan així. Si t’estàs gastant uns dinerons que t’atenguin bé i es guanyin la comissió fent-te content (Quien me ha visto y quien me ve...). Vam imprimir una oferta d’internet on pel mateix preu del piano ens donaven a més una banqueta, uns cascos i uns Cds multimedia per aprendre a tocar el piano. Fent gala de l’eslògan de la botiga (“lluitem per donar-te els preus més baixos”) un venedor anomenat JT va accedir a regalar-nos la banqueta, els cascos i en comptes dels CDs un llibre de partitures. Yujuuuuuuuuuuuuuuu!!! Som uns negociadors del copón! Una firmeta i ja tenim piano. (La visa encara plora...) I ara com el portem? El JT ens acompanya fins al cotxe i... Adéu siau, ja us ho fareu. Vam abaixar seients i com vam poder vam encabir el piano, el peu del piano, la banqueta i una mica apretats en Trepps i jo asseguts en 50cm2 de seient. CAP A JP! (Jamaica Plain)

Com a dones autosuficients i experimentades, la Julie i jo vam llançar-nos de cap al muntatge del peu del piano i en Trepps, com a home modernot, va començar a preparar un soparet per les currantes. Burrito’s Night!


Després de remenar cargols, eines vàries, fustetes i riure pels descosits ho vam aconseguir. Piano muntat! Però mare meva... a la botiga no semblava tan gran. Per sort, el menjador ja havia decidit que aquell piano tenia el seu lloc. Queda taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant bé que sembla fet expressament. Avui he estat tocant tota la tarda, malament, però tocant i m’he posat de bon humor només seure a la banqueta. Una molt bona adquisició. I’m so, so happy.



Fudge, emprenyant els veïns.



English Translation: basically says that Julie never stops eating, she cleaned the house really good and there was no way to make her go back to her place… (changes from reality are due to poetry liscences...) Crazy lady!!! Welcome to “looking for the apple tree…” Thanks for such a nice evening. It was great. We have to repeat it but I guess that we don’t need to buy another piano for that... tataaa!